barcelona Archives - Vianda.cat

Arròs de llagostins del Restaurant Xerta

arròs llagostins restaurant xerta

El xef Fran López prepara un arròs de llagostins al seu Restaurant Xerta de Barcelona, recentment premiat amb una estrella Michelin. López parla de quines són les claus d’un bon arròs del Delta de l’Ebre, d’on és originari.

El xef ha aconseguit portar la cuina d’aquesta terra a la capital i elevar-la a l’alta categoria. Una gastronomia molt rica en producte gràcies al privilegi de tenir a prop el riu i el mar.

El seu arròs conté aquests ingredients que el fan singular sumat a la seva pròpia tècnica que hi aplica López i que veureu al vídeo. Bon profit!

Continua llegint

Arròs de bou de mar del restaurant la Mar Salada

Arròs bou de mar restaurant la mar salada

L’arròs de bou de mar del restaurant la Mar Salada és al·lucinant! La clau de l’èxit és, evidentment el domini de la tècnica, i el peix, que compren fresc a la llotja de Barcelona cada dia. Ens ho explica l’Albert Enrich, pastisser i propietari del local juntament amb la seva dona, Marta Cid, la cinquena generació d’aquesta família de restauradors. Marc Singla dirigeix els fogons.

El fan amb cassola baixa de ferro colat i treballen amb arròs bomba del Delta perquè aguanta molt bé la cocció. Tenen diversos plats d’arròs a la carta que broden! Textura adient del gra, gustós, respecte per la resta d’ingredients… Mireu, mireu… i tasteu!

 

Restaurant Fermí Puig

Restaurant Fermí Puig

Un menú de cuina catalana per aplaudir el del Restaurant Fermí Puig. Tres plats, postres, vi (dels que tenen seleccionats) sense restriccions i cafè per 50€ clavadets! I no us penseu que la carta del menú fos curta: es podia triar entre 5 opcions de primer, 5 de segon i 5 de tercer! Plats ben elaborats de la cuina més tradicional, amb ingredients de primera qualitat, servei amable (capitanejat pel seu cap de sala, Alfred Romagosa) i molt familiar, i local elegant. Es troben a faltar més propostes com la d’en Fermí Puig a Barcelona!

Continua llegint

Menú de migdia del Mano Rota

Sempre que es parla molt bé d’un lloc nou, ens sorgeixen dubtes de si realment valdrà tant la pena o no. Per això, en aquest cas vam escollir el menú de migdia del Mano Rota per comprovar, sense deixar-nos-hi el jornal, si realment complia les expectatives o no. El resultat del tast, si hem de ser sincers, bo però sense gaires sorpreses. Potser, precisament, perquè era el ménu de migdia?

En primer lloc, vam trucar per reservar per a les 15:15h d’un divendres i ens van dir que era massa tard. Ens va sobtar una mica perquè els restaurants que ofereixen menú de migdia estan habituats a aquests horaris donat que molta gent plega a les 15h de treballar avui en dia. Insistint, van acabar cedint.

Un cop allà, cal dir que el servei ens va atendre bé. Hi havia dos plats de primer i dos de segon per escollir, i, curiosament, unes úniques postres. Hi entrava la beguda i el pa (de la fleca Serra, tir assegurat) i tot plegat costava 18 euros.

Una crema de verdures amb ou poché. Ens va agradar el contrast de textures entre la crema, més aviat consistent, i l’ou líquid.

Menú migdia Mano Rota

En canvi, el tàrtar de salmó ens va semblar fat i sense gràcia.

Menú de migdia Mano Rota

Els 10 punts se’ls va emportar la galta de vedella amb bolets per la melositat de la carn, els bolets de primera qualitat i la potència de la salsa, ben concentrada.

 

Menú de migdia Mano Rota

En canvi, la tonyina un pèl massa cuita per al nostre gust.

Menú de migdia Mano Rota

De postres, la mousse de xocolata i avellana va resultar un bon arrodoniment.

Manú de migdia Mano Rota
La conclusió és que es tracta d’una opció més de menú de migdia, això sí, de qualitat. Com ho podria ser la del Mirador del Palau que darrerament hem ressenyat.

Un dels xefs ens va convidar a anar un dia a la barra que tenen i provar un dels seus menús degustació. Un nou concepte, això de menjar a la barra, ens va dir. Potser s’haurà de provar per deixar-nos sorprendre de veritat i confirmar que el Mano Rota mereix que en cantin tant les excel·lències en blogs i perfils socials.

 

Fotografies: Roger Lleixà

Spoonik, showcooking a casa d’un xef

Spoonik

Una experiència que mai no ens pensàvem que viuríem a Barcelona: sopar a casa d’un xef. Aquest és el regal sorpresa que ens va caure del cel el cap de setmana passat. Es diu Spoonik, un projecte de showcooking ideat per dos xefs joves a Barcelona.

Teníem poca informació prèvia sobre com aniria tot plegat. Ens havien citat a una casa de la plaça Lesseps a quarts de 10. Poc a poc van començar a aparèixer els que serien els nostres companys de taula: gent autòctona i força estrangers. Al cap d’uns quants minuts, el xef colombià Jon Giraldo i el mexicà Jaime Lieberman ens van obrir la porta del pati de la casa del primer, on ens van fer seure per prendre un còctel de cava mentre ens explicaven que, seguidament, entraríem a dins per començar a gaudir de l’experiència.

A l’interior, un xalet de la plaça Lesseps reconvertit en loft i amb una cuina espectacular on 8 o 10 professionals preparaven els plats que degustaríem. Van ser cap a 12 plats d’un menú degustació que vam poder maridar amb sucs, vins o caves. Nosaltres vam triar el de vins (tots blancs) i el de caves. El sommelier ens va anar explicant una per una totes les begudes i els cambrers, molt atents, no van deixar que la copa quedés buida en cap moment. També Giraldo i Lieberman anaven passant taula per taula per comentar cada plat fet a base de la cuina dels seus països d’origen mesclada amb la cuina catalana. Sobre la taula, pa de l’empresa del Maresme Tricticum, que elabora aquest producte per a l’alta gastronomia. Una delícia. A més, també teníem oli Mestral de Cambrils per xucar-lo.

Spoonik

Observeu les fotos, que parlen per si soles, i que són la millor manera d’explicar aquesta vivència que podríem anomenar sensorial més que simplement gastronòmica.

Per començar ens van portar uns entrants: una pizza efímera amb gust de margarita que es desfeia a la boca només de posar-l’hi; el semiesfèric de foie, iogurt i maracuià; i el ceviche vegà.

Spoonik

Spoonik

Panucho (truita de blat de moro de Mèxic), crema de blat de moro i arepa farcida de carn.

Spoonik

Tomate no tomate: tomata amb farigola, amb rebujito, amb pernil i alfàbrega i la de salmorejo, que explotava a la boca. Un dels plats més sorprenents.

Spoonik

Guisat de pistatxos i pèsols

Spoonik

La seva particular escalivada: sardina, ceba caramelitzada amb panela, esferificació d’escalivada i el suc de la samfaina. Per acompanyar, un panet d’huitlacoche (un paràsit comestible de blat de moro).

Spoonik

Arengada fumada, meló en amaretto i llet d’ametlla. Anava acompanyat d’un got d’orxata.

Spoonik

Ou a baixa temperatura amb cruixent d’arròs i tomata.

Spoonik

Foie amb chayote, espuma de ceba caramelitzada i pebrot liofilitzat.

Spoonik

I abans de les postres, uns formatges acompanyats de melmelada de tomata i codonyat.

Spoonik

Iogurt en diferents textures. Giraldo és el propietari de la iogurteria Wondays a plaça Lesseps, que es caracteritza per oferir producte 100% natural i no pas en pols com en alguns establiments d’aquest tipus que han sorgit en massa darrerament.

Spoonik

Dolç de llet de iuca, crema de plàtan, infusió de cafè.

Spoonik

Finalment, petit fours: pastís de llimona, gominola de remolatxa, núvol de Redbull i pa de pessic de xocolata.

Spoonik

Va haver-hi una petita sorpresa cap al final del sopar (potser més pensada per als turistes), quan una cantant va aparèixer a l’altell de la casa i va cantar òpera.

En qualsevol cas, com dèiem, una experiència per als sentits, més enllà de la simple acció de menjar, d’aquelles que valen la pena viure almenys un cop. Un equip de professionals d’alt nivell, tant als fogons com al servei.

Spoonik tanca d’aquí a uns dies però ben aviat obriran un restaurant a la part alta de Barcelona, al carrer Bertran. Si les butxaques ho permeten, intentarem poder anar-hi! 🙂

 

Fotografies: Roger Lleixà

Restaurant japonès The Tatami Room

restaurant japonès The Tatami Room

Hem tornat una altra vegada al restaurant japonès The Tatami Room. Aquest cop, però, amb la peculiaritat que hem adquirit una mica més de bagatge sobre aquesta cuina gràcies al viatge al Japó que hem fet aquest estiu. Vulguis o no, ens hem tornat una mica més primmirats. Teníem ganes de veure si realment notàvem diferències… 🙂

Com el seu nom indica, aquest restaurant té forma de tatami, encara que si es prefereix, es pot seure en taula i cadira tot i que perd tota la gràcia. Tenen un menú de nit per 25 euros: sopa miso, primer, segon i tercer plat, i postres. Beguda a part. L’última vegada que hi havíem anat estava a 19,90€ i vam quedar-ne satisfets. Com que t’obliguen a agafar un menú per persona i érem 4, en vam agafar dos i hi vam afegir un plat de sushi. Amb això vam quedar tips.

La sopa miso era de les bones. Gustosa i calenta al punt perquè les algues encara es mantenien tendres.

Tot seguit, una amanida wakame: algues, brots de soja i brots d’enciam amb una salsa de sèsam. Hi fallava la presentació però era bona. Vam haver de demanar més salsa per acabar de condimentar el plat perquè ens en va faltar.

restaurant japonès The Tatami Room

El tàrtar de salmó, en forma de timbal, portava alvocat i arròs, que vam trobar que sobrava perquè restava frescor al plat.

restaurant japonès The Tatami Room

El millor, sens dubte, va ser el sushi. Al Tatami tenen combinacions peculiars que són un plaer per als sentits. El Nagoya uramaki: de llagostins en tempura i alvocat, envoltat de salmó a la planxa, ceba caramelitzada i maionesa de miso. Originals per la combinació de textures.

restaurant japonès The Tatami Room

L’uramaki de salmó picant: amb alvocat, poc picants, i encenalls de tempura, que hi donaven el toc cruixent.

restaurant japonès The Tatami Room

Els top, però, els del plat complementari que vam demanar: Poble-sec maki. Salmó en tempura farcit de tartar de salmó, salsa teriyaki dolça, ceba i sèsam.

restaurant japonès The Tatami Room

Per últim, salmó teriyaki, acompanyat de verdures (poca presència) i arròs. Hagués estat millor treure l’arròs i afegir-hi alguna altra verdura, tenint en compte que ja ens havíem cruspit el sushi…

restaurant japonès The Tatami Room

Els yakisoba tampoc no ens van sorprendre. Vam trobar-hi a faltar més verdures i el punt de cocció s’havia sobrepassat una mica.

restaurant japonès The Tatami Room

De postres, només hi havia una opció: brownie (una porció petita) amb gelat de vainilla. Potser es podia haver pensat en una proposta més autòctona en aquest cas. Amb tot, ja ens va anar bé perquè no som gaire fans de la pastisseria japonesa, feta a base d’arròs o mongeta vermella principalment.

Així doncs, us recomanem que aneu al Tatami si teniu ganes de tastar sushi diferent en un local ambientat com els autèntics. Per nosaltres són els seus principals reclams.

Fotografies: Roger Lleixà

0

Cistella de la compra