Bodega 1900

N’havíem llegit ressenyes, havíem fet un cop d’ull al seu web i, tot i les reticències que d’entrada teníem, vam decidir reservar-hi taula perquè el preu no ens va semblar del tot descabellat donada la qualitat que li suposàvem.

foto 5Atrezzo i decoració excel·lent: parets amb rajoles de ceràmica, embotits i tomates penjades per tot arreu… Maco, maco perquè sí! 😉 Però… ep! Primera decepció! Ens la vam endur un cop ja ens havíem assegut en una de les diminutes taules de marbre: “English? German?”, ens va etzibar el cambrer. Vam fer-li cara de pocs amics i ens vam limitar a respondre: “català, sisplau”. De seguida ho vam veure clar: la Bodega 1900 és un lloc per a guiris. La marca Adrià s’ha convertit en tot un reclam al nostre país… ehem… al nostre? O als altres? Sembla que els Adrià ho tenen clar. En fi, en podríem escriure un altre post sobre això però ho deixem per a un altre dia.

L’atenció dels cambrers és excel·lent, s’ha de reconèixer. Et presenten la carta, et fan les seves recomanacions, t’expliquen els detalls… Tens la sensació d’estar a un lloc selecte.

IMG_20140521_214715Vam escollir les olives esferificades, el plat estrella marca Adrià. L’oliva, grossa i potser més aviat rodona, és consistent de fora i explota a la boca de forma líquida, amb gust d’anxova o de bitxeta. Una sensació curiosa, si més no. Vam tastar també les croquetes de pernil ibèric, delicioses; els musclos escabetxats, molt ben aconseguits; uns rogers fregits, sense cap sorpresa; unes empanades de carn, amb una pasta de full cruixent; i mollete de calamars picants, és a dir, per entendre’ns, un minibocadillo de calamares prou bo. Per beure, primer el vermut de la casa, barreja de Martini Rosso i Lusso, i una mitjana, el remei contra qui no està disposat a pagar tres vegades més del preu normal d’una ampolla de vi (per cert, poca representació de les DO autòctones).

IMG_20140521_221627IMG_20140521_223047Boníhim, que diria aquell. Però és clar, 30 euralls i amb la sensació de marxar una mica amb la cua entre cames després de veure més plat que menjar en tot el que ens anaven portant. Val la pena? Un cop i prou.

Sobre l'autor

(2) Comments


  • Després de llegir el vostre post, m’ha passat pel cap allò de “algú ho tenia que dir”…
    Avui en dia sembla que qualsevol opinió, fora de l’admiració incondicional per l’Adrià factory, sigui considerada com anatema…

    Vaja… que ho descrius molt bé.


    • Gràcies, Ricard! Francament, n’estem una mica tips de tanta opinió favorable i satisfactòria de qualsevol bar/restaurant/bodega nous. Falten opinions sinceres i ben fonamentades. Des del nostre humil blog, intentem aportar-hi un granet de sorra. Celebrem que t’hagi agradat!

      Abraçada!



Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

0

Cistella de la compra