El Xiringuito de l’Escribà

Si teniu ganes de fer una bona paella o una bona fideuà a Barcelona i no sabeu on anar perquè no us enredin com uns guiris (ai! com uns xinos), aquest és el lloc: el Xiringuito de l’Escribà, just davant de la platja del Bogatell. Però, alerta! No feu el passerell com nosaltres i vigileu de no anar a parar al Chiringuito, una imitació barata del que és el restaurant que ens ocupa avui. De totes maneres, només de veure les paelles que preparen a aquest succedani de restaurant d’arrossos i peix, us adonareu que us heu equivocat de lloc. I és que el Xiringuito de l’Escribà, propietat de l’arxiconeguda pastisseria barcelonina Escribà, és només uns metres més endavant seguint la línia del mar, però la qualitat del que s’hi menja supera de lluny qualsevol imitació.

Continua llegint

El 203 de Gran de Gràcia

Braves del 203 de Gran de Gràcia

Braves del 203 de Gran de Gràcia

Diguem-ho clar: hem flipat amb les patates braves d’aquest bar i, des d’aquest humil bloc, animem el bon home de bravasbcn.com a incloure aquest local al seu espai! De veritat, us convidem a anar-hi i tastar-les, però un consell: si hi enganxeu la mestressa, les braves són més bones aquell dia.

La salsa mereix una menció especial. A banda d’una maionesa amb gust d’all tirant a normal, sense gaire encant, al plat hi afegeixen una altra salsa del tot casolana a base de sofregit i que recorda a la dels cargols a la cassola de l’àvia, però amb un extra de picant. Chapeau!

El 203 de Gran de Gràcia és el típic bar que difícilment trobareu citat a cap llista de bars cool de Barcelona i, de fet, si el busqueu al Google, pocs resultats de cerca hi enllaçaran.

A més a més, no hi ha gaires llocs on, si hi ha poca gent, un cop asseguts a taula, us portin el mando de la tele i us donin plens poders per canviar de canal. Això no passa, en molts casos, ni a casa vostra! Però al 203 de Gran de Gràcia, sí! Ah, i si podeu, aneu a la terrassa del fons. Estèticament no és cap meravella però és de perles ara a la primavera.

203 de Gran de Gràcia / Gran de Gràcia, 203 / Gràcia (Barcelona)

Brunyols de Viladamat

Fer brunyols és tota una tradició, fins i tot un ritual de Setmana Santa a casa nostra. “Quants quilos de farina hi posarem aquest any? Hi faltava matafaluga l’any passat, no?” I així anar fent fins que arriba el dia en què ens hi posem. Comencem a mig matí a barrejar tots els ingredients: el sucre, la pela de llimona ratllada, la matafaluga en gra i mòlta (a casa ens agrada que es noti que n’hi ha), els rovells d’ou i un xic de sal. Mentrestant, la llet ja s’està escalfant i quan comença a arrencar el bull l’aboquem sobre la mantega i el llevat de París perquè es desfacin. Ho barregem tot junt i… som-hi, ja podem anar afegint la farina de mica en mica!
Els més valents s’ocupen d’anar pastant amb les mans fins que la massa ja es desenganxa del recipient i és llavors quan ja està a punt per començar a llevar. En aquest moment, es repeteixen els mateixos temors de cada any: “Voleu dir que llevaran? Ai que se’ns faran les tantes” o els més optimistes… “no tindrem ni temps de dinar!” Finalment, lleven! Llavors, és molt clar com cal procedir i el treball en cadena és clau. Un agafa un xic de pasta, l’estira, fa la forma de brunyol i el posa a la cassola plena d’oli; un altre, els cou; el següent, recull els brunyols cuits, els ensucra, els ruixa amb una barreja de moscatell i anís (del Mono!) i els va apilonant en olles. Això sí, sempre queda algun espavilat que s’encarrega de tastar-los, no fos cas que no haguessin sortit bons! 😉 I sí, tu, més bons impossible 🙂 Au, bosses i a repartir-ne per a familiars, veïns, amics… i fins l’any que ve!

Ingredients

3 kg de farina
400 gr de llevat de París
5 tubs de vainilla
14 ous
2 culleretes de canyella en pols
75 gr de matafaluga en pols
185 gr de matafaluga en gra
¾ l d’aigua/llet
140 gr de mantega
¾ d’un got d’oli d’oliva
10/11 llimones (pela ratllada)
¾ kg de sucre
Polsim sal
3 l d’oli de girasol per coure

Poseu la massa en un cubell petit perquè pugi més ràpid

Bodega Piñol (Gràcia)

bodega pinol

Situada al començament de la part baixa del carrer Torrent de l’Olla del barri de Gràcia, la Bodega Piñol combina genuïnament, i a parts iguals, les dues vessants d’una bodega tradicional: la venda a granel de diferents varietats de vins i licors i el servei de bar. Però si ens hem de fixar en la parròquia que freqüenta habitualment l’establiment, parlaríem d’una exquisida mescla entre treballadors del barri i una colla de veterans amants del rock’n’roll amb grenyes i tatuatges, també del barri. Junts formen la maranya més autèntica de la Bodega Piñol. L’establiment té més de 70 anys i actualment està regentat per en Sapo. Així és com anomenen els seus amics més íntims a aquest amable i rocker barman de barba tupida. Entre vermuts i canyes que serveix, en Sapo complau l’audiència amb una clàssica i heterogènia sessió de rock de fons. Hits de Pink Floyd, Deep Purple o Motörhead han sonat durant l’estona que hem estat al local.

La vaga general del 29-M dóna peu a un autèntic debat de barra de bar i contundents sentències, com “un sindicalista antes era una persona que luchaba por los derechos de los trabajadores. Hoy un sindicalista puede ser muchas cosas más…”. La proclama és d’en Miguel, un client habitual i amic d’infància d’en Sapo, que es mostra molt escèptic amb el sindicalisme del segle XXI i no amaga la seva admiració gairebé hooligan cap a Durruti i una Espanya anarquista pretèrita. “La culpa de todo la tiene Yoko Ono”, repeteix unes quantes vegades un altre client com a punt i final al debat.

Prenem el vermut de la casa, procedent de Reus. Un origen comú en la majoria de vermuts de bodegues catalanes. Ve casolanament embotellat amb una ampolla de licor grec. Però el més curiós és el packaging del sifó. Aquí dalt podeu contemplar aquesta estranya decoració metàl·lica amb què cobreixen les ampolles de sifó. A nosaltres ens ha agradat aquest detall.

Bodega Piñol / Torrent de l’Olla, 7 / Gràcia (Barcelona)

Bodega La Riera (Vallcarca)

bodega la riera

Quan entres a la bodega La Riera no pots evitar retrocedir uns anys enrere: les parets que imiten el color groguenc de l’excés de fum de les cigarretes que fumava la clientela quan encara estava permès i l’olor forta de vi de les bótes que encara ara hi són donen pistes de com devia ser abans aquest local, d’uns 70 anys. Actualment està gestionat per l’Ateneu Popular de Vallcarca, una entitat cultural assembleària amb més de quinze anys d’història i amb un fort vincle dins del teixit associatiu del barri de Vallcarca.

A La Riera s’hi poden menjar entrepans de tot tipus, empanades delicioses, amanides i taules de formatges i embotits. S’hi poden prendre canyes (Moritz) i alguna cervesa d’importació, però la beguda estrella és el vi (negre o blanc) i el vermut, que se serveix directament de la bóta.

No us perdeu la programació cultural setmanal, amb concerts de música de tot tipus, xerrades, projeccions de documentals… Ah! Per als amants del futbol, també hi fan els partits del Barça en pantalla gegant.

Bodega La Riera / Av. Vallcarca , 91 / Vallcarca (Barcelona)

0

Cistella de la compra